OBSERVATORI INTEL·LIGENT

El passat 10 de novembre, dins del cicle de jornades L’Hora de la INNOVACIÓ organitzat pel clúster INNOVI, es va presentar el projecte WETWINE, ara a la seva fase final. Es van explicar els sistemes pilot avaluats durant el projecte, basats en la tecnologia d’aiguamolls construïts.

Enllaç a la presentació: WETWINE

Al celler La Vinyeta s’ha assajat un sistema de tractament integral “in situ” al propi celler, tant de les aigües residuals, pel seu posterior ús per a reg o abocament a llera, com dels fangs generats durant el procés, per a poder aplicar-los com a adob orgànic a la vinya.   Les aigües residuals generades pel celler es fan passar primer per un digestor hidrolític (HUSB), amb la funció de reduir els sòlids en suspensió i la càrrega orgànica i, posteriorment, per un aiguamoll construït de flux horitzontal, a on es completa el procés de depuració. Els fangs generats pel digestor hidrolític es tracten a un aiguamoll artificial de deshidratació. Aquest sistema consumeix menys d’un 3% de l’energia d’un sistema convencional com el de fangs activats (Font: Hoffmann et al(2012)), la inversió és molt inferior, no requereix l'addició de productes químics i el manteniment  a fer es mínim.

Per altra banda, a Codorniu, es va assajar un sistema d’aiguamolls artificials de deshidratació de fangs (SDRB, Sludge Drying Reed Bed) per a tractar els fangs procedents de la seva depuradora biològica. Es van comparar els resultats aportant un cabal “clàssic” i subministrant el doble de fang. S’ha vist que és viable, el que permet reduir a la meitat la superfície necessària d’aiguamoll. Actualment els fangs generats es deshidraten mitjançant una centrífuga, i es transporten fins a una planta de compostatge a 150 kms. Amb el sistema de tractament amb aiguamolls proposat es genera un 70% menys d'emissions de CO2 que en el condicionament amb centrífuga (Font: Steen Nielsen (Orbicon, DK)), i no necessita de l'addició de reactius (coagulant o polielectròlit). Quant a l'anàlisi de cicle de vida (ACV) comparat, suposa un impacte entre 1.000 i 6.000 vegades menors que els altres sistemes més comuns: centrífuga i transport a una EDAR municipal (Font: Uggetti et a l'(2012)). Cada deu anys s’ha de buidar el fang deshidratat i estabilitzat (fins a uns 50 cm de profunditat) i es pot aplicar a la vinya com adob.

En aquest projecte pilot, que ha comptat amb un ajut a la Cooperació per a la innovació del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, han participat La Vinyeta i Codorniu, SA com a beneficiaris, el Grup d'Enginyeria Química Ambiental (Universitat de La Corunya) i l'empresa italiana IRIDRA, que han aportat la part tècnica, l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) que ha realitzat el seguiment analític, el clúster INNOVI i el Consell Regulador de la DO Empordà que col·laboren en la difusió, i la consultora ambiental ECOETICA (ARLALORA, S.L.) que ha fet tasques d'assessorament i coordinació.